Acabo de llegir el llibre de Luisa Fortes. Ho he llegit de mica en mica perquè la poesia de la Lluïsa té una varietat d'imatges tan rica que et deixa sense alè. Un imaginari tan ampli i profund que és quasi increïble. El seu llenguatge poètic és sorprenent, i encara que no pugui captar tots els matisos de l'idioma, la percebo en les paraules i em sembla de començar a conèixer-la només ara.
Li agraeixo haver-nos permès entrar en la immensitat de la seva ànima i en la bellesa que n'ha brotat.
Penso que aquesta selecció dels seus poemes és excel·lent, i així l'agrupació dels poemes als blocs.
La meva preferència va als poemes més narratius i musicals i als poemes dedicats a les amigues, a la doctora. I em toquen, em pertorben, sempre que els torno a llegir, els de l'últim bloc. 

Clara Jourdan

***

El llibre és molt profund, és líric i filosòfic alhora.
Els poemes són una barreja de memòries felices, travessades per la nostàlgia del passat i pel drama del present.
Em sembla bellíssima la imatge de Maria Zambrano. Tot el llibre revela una sensibilitat aguda, una enorme força d'ànim, que contempla el drama amb lucidesa i amb molt d'afecte per a les persones que hi són (la doctora Eva J., per exemple). A més a més, m'he enamorat de la gràfica, de les fotografies granuloses, d'aquest blau del llibre.

Teresa Roda

***

M'agrada molt la coberta i la paginació.
No imaginava a l'escriptura de Lluïsa F. una riquesa de llenguatge i una profunditat tan grans.
M'ha agradat molt el poema dedicat a Walter Benjamin.
Paraules de mar, cel, aigua, terra, vent: tantes ardents empremtes inesborrables de la rica sensibilitat d'aquesta poeta. 
Gràcies, Lluïsa.

Annita Camozzato